Presentación de Libro
MORBO
Roser Amills Bibiloni
Roser Amills Bibiloni
March Editor, El Vendrell, novembre 2010
Col. Petits Llibres, vol. nº 13, 84 pàgines
Il·lustracions de Jordi Fortuny Esteban
Pròlegs de Luis Racionero i Óscar Aibar
GRAN FIESTA
DE PRESENTACIÓN
17 de noviembre, 19,30h
Lugar: GRAN FOC, http://www.focyou.com/
Roger de Llúria 23, Eixample, Barcelona
17 de noviembre, 19,30h
Lugar: GRAN FOC, http://www.focyou.com/
Roger de Llúria 23, Eixample, Barcelona
La escritora mallorquina Roser Amills-Bibiloni, miembro del Staff de ANALECTA LITERARIA, presentará este miércoles 17 de noviembre de 2010, MORBO, libro recién publicado por March Editor (Tel. 977 665 704 i 637 275 024) en Barcelona.
MORBO es un poemario que reflexiona con humor y profundidad sobre las manipulaciones a la que estamos sometidos cuando hablamos de sexo, y que sitúa en el morbo el punto de convergencia entre biología y cultura. Este poemario novedoso tanto en su estilo como en los temas que trata invita a expresar nuestras propias ideas, a poner en marcha nuestros deseos y, en definitiva, a asumir que podemos hablar de cuanto nos provoca sin caer en el derrotismo, la falta de sentido del humor o los convencionalismos que aparecen fácilmente en cuanto se pone el tema del sexo sobre la mesa.
La Presentación estará a cargo de Pura Salceda, Pau Riba y David Castillo. Se servirá Gramona Imperial a todos los asistentes, photocall, música The STAMMTISCH - Barcelona's International Meeting, actuaciones y performances very very hot equipo Erotic Soirée y traca final con un concierto de Snorkel Quintet.
MORBO es un poemario que reflexiona con humor y profundidad sobre las manipulaciones a la que estamos sometidos cuando hablamos de sexo, y que sitúa en el morbo el punto de convergencia entre biología y cultura. Este poemario novedoso tanto en su estilo como en los temas que trata invita a expresar nuestras propias ideas, a poner en marcha nuestros deseos y, en definitiva, a asumir que podemos hablar de cuanto nos provoca sin caer en el derrotismo, la falta de sentido del humor o los convencionalismos que aparecen fácilmente en cuanto se pone el tema del sexo sobre la mesa.
La Presentación estará a cargo de Pura Salceda, Pau Riba y David Castillo. Se servirá Gramona Imperial a todos los asistentes, photocall, música The STAMMTISCH - Barcelona's International Meeting, actuaciones y performances very very hot equipo Erotic Soirée y traca final con un concierto de Snorkel Quintet.
¿QUÉ SE HA DICHO DE MORBO?
"Nena maleducada" és una denúncia, "Xat" és una pintura torrencial, "Tarda de compres a Barcelona" una deliciosa postal, "Avui em fa sol entre les cuixes" és d'una contundència formidable, "Pecadores" versió encesa de "Nena mal educada", "Mal negoci" és la versió femenina i contemporània de "La sabata" de Palau i Fabre, "Despertador" un ritme animal, "25 cèntims..." vola alt, "Dona" és un manifest bellíssim, "Parpellejo" una auto psicoanàlisi, "El morbo" és una declaració irrebatible i el morbo màxim és a "I jo volia que volia". Crec que els lectors no quedaran decebuts si els recomano aquests poemes que són més metafísics del que semblen.
LUIS RACIONERO
... el poemari sencer és per descomptat una experiència íntima i irrepetible. Sí, d'acord, serem molts els lectors, però estic segur que tots ens sentirem especials, únics, per un instant
ÓSCAR AIBAR
La poesía erógena de la autora balear está dotada de un cúmulo de imágenes que la aclaman como una clara heredera de la poesía realista de los setenta y, a su tiempo, la acercan a una visión particular de ver la vida que busca su equilibrio entre el perfil del poeta callejero de finales de los noventa y este nuevo autor, artista multidisciplinar y buscador incansable, que refleja la personalidad del bohemio que nos ha traído este milenio.
Amills experimenta con el lenguaje de la misma forma que la poesía lo hace con el mundo, aludiéndonos un esquema nuevo en el que los tabúes y metáforas sin sentido desaparecen para dejar paso a esta nueva mujer del XXI, libre al fin de toda atadura moral y sicológica, que argumenta sus palabras según su forma de pensar, sin atenerse a las consecuencias. Y no es precisamente en la ausencia del lenguaje austral (ausente de sexo), típico en la poesía de los 80 y 90, donde el lector de nuestros días se siente a gusto. Éste ya ha superado los miedos de antaño.
Es más, se puede decir que su imaginación lo abarca casi todo, y carece ya de límites o de barrera alguna.
El poeta, entonces, sólo tiene que pisar a fondo el acelerador e ir hacia donde los nuevos carburantes líricos (lógica y simplicidad) de la presente generación arroba pueden llevarle. El resto del camino: el de siempre, empero: la habilidad del escritor para ganarse a ese público que siempre pide más, y que no se conforma con algo pequeño, prueba de nuestra continua evolución.
ÁNGEL BRICHS
Una glopada d'autenticitat contra el temps.
JOSEP IGUAL FEBRER
Més d'un i d'una envermelliran -pudor mal entés- llegint 'Morbo': perque encara és insòlita en una dona eixa valentia amb que Roser Amills Bibiloni despulla els espasmes de l'ànima, el cor i el sexe. Quin prodigi de força, coratje i veritat, quin poemari magistral! 'Morbo' és poesia encesa, pura lucidesa. Roser Amills Bibiloni et fa desmaiar amb el parpalleix de cada vers de bellesa crua. Entendreix i erotitza, trasbalsa i emociona: no pots llegir 'Morbo' i restar incòlume...
VÍCTOR-M. AMELA
No se me había ocurrido pero el catalán puede ser una lengua altamente morbosa para hablar de lluvias doradas. Sobre todo si se prodiga en un libro pleno de espasmos de humor, clímax de melones, confesiones de putitas no tan baratas, fotogramas cáusticos de pelis porno y oasis de medias de nylon existenciales, escrito por la única persona que conozco que todavía tiene un blog secreto en el que cuelga sus fotos desnuda. La hiperactiva hechicera Roser Amills, demuestra en este libro de lúdica cotidianidad con la lujuria que, como la poesía, la explosión del morbo es un ejercicio inevitable.
GABRIELA WIENER
Poema amb morbo?, el morbo dels poemes? També els poemes, molts poemes vénen del morbo de cada dia. Morbo..., l'últim poemari de Roser Amills Bibiloni. Morbo, mòrbid: trencaclosques de versos que vénen a trencar la punta malaltissa dels dies i els mals antics. Versos descarnats, però delicats. Suaus, però crus, estripats.
Poemes amorosos, però desvergonyits, purament desvergonyits, impurs i a l'altre costat del temor poètic, de la falsa cautela, trencada la disfressa lírica, el límit. Un cosmos poètic valent, fragmentari, on qui més arrisca no és només el cos, sinó l'ànima que es vessa en el cos, a la vista de tots, espectres i lectors mirant morbosament, profanant la pell tibant dels versos.
Amb aquest poemari, Morbo..., Roser Amills ha invocat i escrit aquestes paraules que van a la recerca del desconegut i que retornen més tard, vint, trenta anys més tard, amb ferides poètiques (i físiques) als costats, o més baix: "amb trenta anys menys de / por entre els cames", com diu el poema "30 anys, més o menys.
ALBERT TUGUES
Amb una barreja d'ironia i profunditat filosòfica, Morbo aborda els conflictes morals d'una societat malalta d'hipocresia. La seva autora, Roser Amills, ho fa d'una manera directa, sense complexes ja que, com ella mateix diu, no usa condó per a les paraules. El lector d'Amills sap que no pot ser només espectador, sinó que, emportat per la força creadora de l'autora, ha d'acabar sent còmplice dels seus poemes, perquè Morbo és molt més un poemari més sobre l'erotisme, Morbo és molt més que sexe.
PURA SALCEDA
Morbo, el llibre de Roser Amills és com un púgil d'aquells anomenats estilistes: ens colpeja i ens finta , ens finta i torna a colpejar-nos. Ens fa creure que va cap un cantó i quan, mig noquejats, l'anem buscar allà, resulta es a un altre lloc, fitant--nos amb un somriure irònic als llavis.
Les expressions, les paraules són directes als mentó; diu del sexe tot allò que hom pensa però rares vegades admet, i ho fa amb una naturalitat i un estil que desarma la guàrdia del lector. L'ensenya l'esquer del llibre d'erotisme i el posa davant el mirall de les seves contradiccions.
Una deliciosa píndola de cianur.
JOSEP ANTON SOLDEVILA
En el nou llibre de Roser Amills el protagonista és el sexe, no només la naturalitat física del fet, sino la de les paraules que giren entorn al seu camp semàntic i que tant costa encara de pronunciar en una conversa o atorgar-lisi dignitat literària: "Follar no és difícil, ara, /el que és complicat és explicar-ho/ sense caure en una taca de mel / o en una piscina sense agua". Amills llibera del condó a les paraules amb una veu poètica contundent, i mostra l'esclat d'un desig femení lluny de tabús i prejudicis, la conquesta per part de la dona del seu dret al plaer. Poesia despullada, fresca, d'una sensualitat enlluernadora.
SILVIA RINS
La poetisa Roser Amills presenta "Morbo", recull de poemes sobre el sexe i les seves paraules. A "Morbo" el sexe no és cap excusa, no és mític ni místic. No és un mitjà per conèixer a l'altre. No és un paisatge ni un fi en si mateix. A "Morbo" les paraules del sexe són un refugi per amagar-se d'un mateix, són un cant sense èpica".
Quantes vegades una mà barroera no t'haurà magrejat un pit i les natges, poeta? Quan sembla que la vida al llit és millor que al carrer, escrius; quan descobreixes que al llit també estàs sol, que sempre estàs sol, escrius, poeta. Quan escrivim en el terreny de l'altre sobrepasses els límits propis, et surt una poesia orgànica.
Amills, poetitzes el sexe que s'allibera dels espais i dels records amb serenitat moral. Ens parles d'un sexe sense dolçor sense tabú. El veritable tabú de l'esser humà és la mort i no el sexe o les consciencies morals. Amills, has possat paraules al sexe dels cossos que no volen morir.
LLUÍS ALABERN
